Injustament lluny de casa seva

Empresonats, privats de les seves llibertats
Sis-cents quilòmetres lluny
Cada setmana els seus marits, o les seves dones, amb els seus nens
han de viatjar més de 1200 quilòmetres
unes quinze hores
per poder veure’ls durant uns escassos quaranta minuts
des de darrera d’un vidre brut
Només perque estan convençuts
que el seu poble mereix la llibertat
triada democràticament
i realitzada pacíficament

La idea pesa com un llençol pesant
És trist, omple amb un sentiment d’incomprensió,

sovint de rabia intensa
Aquesta injustícia que es fa a gent honorable
L’organització d’una consulta, un refèrendum
per saber que es pensa
sobre la llibertat, la independència del seu país
Catalunya

Ara, aquests dies seran traslladats des de lluný des de Madrid
cap a les presons més a prop de casa seva
No com un favor, o un gest polític
però com un dret del que s’els ha privat durant tot aquest temps
I això fa tot més real i absurd
com injust que és que són presoners
amb l’excusa de mentides més grosses i inimaginables
d’organització criminal i una revolta violenta
que no van cometre mai.

Homes i dones de pau
privats de llibertat i tractats com delinqüents més perillosos
Injustament lluny de casa seva.